dissabte, 19 de desembre de 2015

UNA QÜESTIÓ D'ENCUNYS I MARQUES DE CONTROL EN ELS DENARIS ROMANO REPUBLICANS




Després d'un llarg temps sense publicar res en el meu blog em disposo a fer una nova entrada sobre un denari que vaig adquirir ja fa cosa d'un any i que va fer que pensés sobre una qüestió que feia molt temps que em rondava pel cap. Em preguntava quants encunys diferents podría arribar a trobar del revers i amb la mateixa marca de control (lletra X) que el meu denari i quina sería la seva producció monetal (si és que això fos possible esbrinar-ho o almenys una aproximació sobre la quantitat de denaris posats en circulació al moment que el magistrat monetari donés l'ordre per a la seva encunyació fins que es deixés d'emetre).

El denari partany a la familia Thoria i el seu magistrat monetari era Lucius Thorius Balbus


Gens Thoria
d'origen Plebea 
105 a. C.
Nord d'Italia
3,99 gr. 19/20 mm. possició encunys: 6 h.
Anvers: Cap de Juno Sospita a dreta, amb pell de cabra, darrera: I.S.M.R. (Ivno Sispes Mater Regina)
Revers: Brau envestint a dreta, al damunt marca de control: lletra X, dessota llei: L. THORIVS / BALBVS
Procedencia: Numismática Pop Zeno (Alemania)
estimació d'encunys segons Crawford, anvers: 450 revers: 562
RRC. 316-1



Una mica d'Historia:
La familia d'aquest magistrat monetari prové possiblement de Lanuvium, res se sap dels pocs membres d'aquesta gens, un d'ells, Spurius Thorius (Tribú del poble en el 111 a. C.) s'el coneix per implantar una llei agraria que porta el seu nom "Lex Thoria" i el magistrat monetari del denari que presentem en aquesta entrada, Lucius Thorius Balbus. Possiblement el mateix que va lluitar a Hispania en las guerres Sertorianes a les ordres de Metellus i que va morir a mans del lloctinent de Sertori, Hirtuleyo.


Els encunys i les marques de control:
si alguna cosa es necessaria per fer una moneda sens dubte son els "encunys", a vegades verdaderes obres d'art fetes per artistes anónims, per entendre'ns: El que reflecteix el encuny es l'emprenta del que sera la moneda per una de les seves cares, la fabricació dels encunys era diguem... molt controlada per l'Estat i es creu que segons s'anaven gastant i trencant s'anaven fabricant i substituin. Els encunys eran normalment massissos, d'una sola peça i cònics. N'hi havia un de fix (Anvers) i l'altre era mòbil (Revers)
En un denari de la gens Carisia podem apreciar en el seu revers les eines i els encunys per fabrica moneda.
Denari de la familia Carisia col·lecció Tigellinvs, (Denarios.org)
en el seu revers podem veure unes tenalles, un martell i dos encunys un de fix i l'altre mobil 


Els encunys i les marques de control estan molt relacionades, tot seguit ho explicare breument: 
Entenem per "marques de control" i que no hem de confondre amb les "contramarques" realitzades de vegades despres de l'encunyació, ni tan poc, amb les "marques de valor", les "marques de control" basicament servian per diferenciar, distingir i controlar les diferents series de producció d'un mateix denari i es feia en forma de símbols, numeros o lletres en l'anvers o el revers dels encunys (Hi ha emisions de denaris republicants varitablement molt complexes, en les que apareixen marques de control tan en l'anvers i el revers de la mateixa emisió, forman una entremaliada codificació de dificil interpretació i a vegades en la majoria dels casos les marques de control amb simbols guardan certa relació, com es el cas de les emisions dels denaris de la familia Papia i Roscia) 
Denari gens Papia amb marca de control "numeral". Col·lecció Orgelia (Denarios.org) 

Denari gens Papia amb marca de control "símbol" variable. Col·lecció Privada (Denarios.org)

Denari de Roscia amb marca de control "Símbol" variable. Col·lecció Maximus 


Val dons, després d'haver fet aquesta petita introducció sobre els encunys i les marques de control, tornem al denari de la nostra entrada.
He trobat 9 denaris amb encunys del revers amb la mateixa marca de control (X) diferents del meu i diferents entre si,
no estan tots el que son, ni son tots els que estan, i suposo que amb aquesta mateixa marca de control en deu haver alguns encunys mes.




En la recerca també vaig trobar 3 denaris amb els mateixos encunys d'anvers i revers que el meu, el que va ser una grata sorpresa per a mi, em va donar que pensar, ja que aquests 3 denaris guardaven una estreta relació amb el meu, doncs van ser encunyats per el mateix joc d'encunys i potser pels mateix operaris encunyadors i no és una tonteria pensar que després de 2000 anys d'haver sortit a la mateixa saca o cofre de la casa de la moneda, es retrobin en en un blog de numismàtica antiga.




En total tenía 10 encunys diferents amb la mateixa lletra de control, si a tot això afegim "21 lletres" de l'alfabet llatí arcaic, de totes les lletres de l'alfabet he trobat almenys un encuny per cada lletra, menys de la lletra "Z" que no he trobat absolutament cap, això té una explicació: L'alfabet llatí arcaic es componia de 21 lletres en els seus orígens, a partir del segle III a. C. hi va haver un petit canvi: la lletra "Z" va caure en desús, prenent la seva posició alfabètica la lletra "G"

Alfabet llatí arcaic, a partir del segle III a. C. la lletra "Z" se substitueix per la lletra "G" 

si prenem com bones les dades de Michael H. Crawford (Roman Republican Coinage Cambrigdge 1974) que ens diu que amb un encuny es podria arribar a encunyar 30.000 monedes, prendren aquesta dada i multiplican pels 10 encunys diferents ens dóna un total de 300.000 denaris només amb aquesta mateixa lletra de control, si apliquem la mateixa producció (suposada) a les 20 altres lletres de control restants (de les que com a minim em trobat un encuyn de cada lletra), ens dóna un total de 6.000.000 de denaris. Això és una petitesa i no té res a veure comparat amb la quantitat d'encunys del revers que va arribar a identificar Crawford (RRC Cambrigdge 1974) 562 encunys diferents d'aquest denari, amb totes les seves variants i les seves lletres de control arribaria la producció a 16.860.000 de denaris, una producció molt més real del que jo havia calculat, però el meu propòsit era només entreteniment i passar una tarda esbrinant dades sobre un dels meu denaris.
aquesta cantitat sembla una burrada de denaris, però no ho és ..... si comptem que en època de Juli Cèsar un Legionari guanyava 225 denaris anuals i que en aquesta època no existien targetes de crèdit, ni talons al portador, ni transferencies, ni bancs, i que tot calia pagar-ho en metàl·lic ... la veritat....no semblen tants denaris

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada