dissabte, 25 de gener de 2014

EL ROSTRE DE LA GÀL·LIA



El denari que he decidit incloure en aquesta tercera entrada, és una moneda que vaig adquirir ja fa uns anys, sempre m'he preguntat que és exactament el que representava aquest rostre, potser el rostre d'alguna estranya divinitat?, o potser estem davant el rostre d'algun sotmès presoner gal, o bé com alguns diuen i el més estès, la feminitat de la Gàl·lia commemorant així les victòries de César.

Es tracta d'un denari de la família Hostilia d'origen Patrici a nom de Lucius Hostilius Saserna.
Col·lecció MAXIMUS
Gens Hostilia
48 a. C.
Roma
3,9 gr. 19 mm.
Anvers: Cap de la Galia a dreta, darrera Carnyx
Revers: Diana de Efeso de front amb llança y cervol a les mans llei: L.HOSTILIVS.SASERNA
RRC. 448-3

Hem de remuntar-nos als primers anys de la fundació de Roma per trobar al primer dels membres d'aquesta família, Hostil Osto era Sabi (Poble que va habitar la Itàlia pre-romana i que van cohabitar amb els Etruscs, els Llatins, els Ecuos, els Ligurs i els Samnites, el seu origen no esta clar amb seguretat, una vegada instaurada la República es van assimilar a la cultura i van arribar a ser ciutadans de Roma), va ser company de Ròmul i un gran guerrer, el seu nét, Tullio Hostilio va ser el tercer Rei de Roma, quan va accedir al poder era un home entrat en anys, va succeir a Numa Pomplio, va ser un personatge fosc en la Història de Roma, gran guerrer com el seu avi, va estendre la ciutat de Roma fins a un monticle anomenat Muntanya Celio, la famosa Cúria Hostilia (On es reunia el Senat tant en temps de la Monarquia com ja en temps de la República) va prendre el seu nom d'ell, ja que se li atribueix la promoció d'aquesta construcció. 
altres membres importants d'aquesta família són: 
Cayo Hostilia Tubular, pretor en el 209 a. C. 
Mancio Hostil, pretor en el 180 a. C. 
Cayo Hostilia Mancino, pretor en el 140 a. C. va sofrir una vergonyosa derrota en la guerra contra Numància.
Ciceró ens explica que Lucius Hostilius Saserna es va mantenir fidel a César i va participar en les campanyes de la Gàl·lia, va servir a Àfrica i va participar en el setge de Masilia, després de la mort de César obtindrà l'amistat de Marc Antoni i Octavi. Va ser magistrat monetari al voltant de l'any 48 a. C. Cohen veu en la cara de l'anvers a la Por o a la Pal·lidesa i ens aclareix que eren d'aquestes estranyes divinitats com a tantes altres que tenien els romans, com la Febre o la Pesta que els havien estat transmeses pels egipcis. 
Cohen es remunta a l'origen de l'anvers ( La Por i la Pal·lidesa) i ens explica que, el Rei Tullio Hostilio en veure al seu exercit presa del terror davant un eminent desastre enfront de l'enemic, va oferir aixecar Temples a aquestes dues divinitats si s'aconseguia la victòria. Segons les ultimes teories, es decanten a classificar aquest bust amb la Gàl·lia. 
En al revers, Calicó ens diu en al seu catàleg que el tipus de Diana de Efeso apareix sovint en les encunyacions d'Àsia Menor i no té un significat en concret en aquest denari. Babelón es pregunta si la construcció del Santuari d'aquesta divinitat no va ser obra d'algun membre d'aquesta família.






dimarts, 14 de gener de 2014

EL DÉU JANUS, UNA DIVINITAT GENUÏNAMENT ROMANA




En aquesta nova entrada en el meu bloc vull presentar-vos la meva única moneda de coure que tinc en la col·lecció dedicada a la República Romana,  es un As del Déu Janus Bifront a nom de Cneus Pompeu.

Col·lecció MAXIMUS
Gens Pompeia
46-45 a. C.
Seca possiblement Córdova
32,0 gr. 31,9 mm. 
Anvers: Cap del Déu Janus Bifront al damunt I
Revers: Proa de nau, davant I, al damunt llei: CN. MAG dessota: IMP 
RRC 471-1 



he escollit aquesta moneda justament aquest mes per la senzilla raó de que el Déu Janus antigament era el Déu del mes de Gener  i se li solia invocar el primer dia de l'any, també se li invocava quan Roma entrava en guerra, durant aquest període les portes del seu temple romanien obertes quan els conflictes bèl·lics arribaven a la seva fi i Roma estava en pau, les seves portes eren tancades, també era el Déu de les portes i dels portals. era una divinitat genuïnament romana  no tenia correspondència amb cap Déu de la mitologia grega.
Representació en marbre del Deú Janus Bifront (Museu del Vaticà)
A Hispània venien succeint-se esdeveniments bèl·lics des que els romans van desembarcar a les nostres terres, un d'ells va ser sens dubte al principi de l'any 49 a. C, la guerra que es va desencadenar entre Pompeians i Cesarians i que va tenir per escenari alguns llocs de la nostra península. Va ser una guerra de desgast entre dos homes molt influents a Roma: Cneus Pompeu el Magne i Caius Juli Cessar
Cneus Pompeu el Magne i Caius Julius Cessar 
La sort de Pompeu Magne havia arribat a la seva fi, a principis de l'estiu de l'any 48 a. C., Cessar es va enfrontar a Pompeu en la Batalla de Farsalia on aquest últim va ser derrotat i les seves forces delmades, va buscar refugi a Egipte, va ser traït i decapitat pels metéixos que li van donar asil.
La guerra civil entre Cessar i Pompeu van aportar a la numismàtica peninsular unes encunyacions si més no, molt interessants (Moneta Imperatorum) totes elles al seu nom o bé a nom dels seus lloctinents, les seves campanyes militars molt ràpides i canviants sobre el terreny obligaven a encunyar moneda en seques mòbils, una vegada mort Pompeu, els seus fills continuen la lluita contra Cessar a Hispània, desembarquen a Cartagonova, conquisten Ebusus i situen la seva capital en la famosa Còrdova i per descomptat també com el seu antecessor emeten diverses encunyacions tant de plata com de coure, la que avui precisament ens ocupa és de coure i podria haver estat perfectament encunyada a Còrdova
Cneus Pompeu el Jove, era el fill major de Pompeu el Magne, tant ell com el seu germà menor Sextus Pompeu van créixer a l'ombra del seu pare i una vegada assassinat aquest, van continuar la resistència contra Cessar a Africa al costat de Metellus Scipió i altres senadors, però Cessar invencible els va derrotar en la batalla de Tapso i Cneus es va veure obligat a fugir cap a les Balears on es reuneix amb el seu germà Sextus, conquisten les Illes Balears sense cap dificultat a excepció de Ebusus que els oposarà molta resitencia encara que al final serà sotmesa, se'ls uneix a la causa un antic general de l'exercit del Cessar, Tito Labieno i amb els seus exercits units desembarquen en Cartagonova i situan la seva capital en la famosa Còrdova. Cessar aviat els enxampa per sorpresa i en el 45 a. C. els seus exercits s'enfronten en la batalla de Munda, els esdeveniments bèl·lics favoreixen als Pompeians, però una càrrega de cavalleria per sorpresa del exercirt Cessaria declina la balança a favor d'aquest, Tito Labieno mor en l'enfrontament, els germans Cneus i Sextus aconsegueixen escapar, però Cneus no triga a ser capturat i executat, Sextus Pompeu aconsegueix allunyar-se dels seus enemics i sobreviu al seu germà major, la guerra civil havia acabat i va erigir com a vencedor a uns dels homes més importants i influents que ha tingut Roma, "Caius Julius Cessar"



diumenge, 12 de gener de 2014

UN DENARI DE LES LEGIONS DE MARC ANTONI








Col·leció MAXIMUS


Gens Antonia
32-31 a. C.
seca militar itinerant
3,0 gr. 16/20 mm.
Anvers: Aguila legionaria entre dues insignies militars, llei: LEG. VI
Revers: Galera pretoriana al voltant llei: ANT. AVG. III VIR R.P.C. (Trium Viri Rei Publicae Constituendae = Triumvir per la restauració de la República)
RRC 544-19

aquests denaris es coneixen com "denaris Legionaris" ja que en l'enfrontament armat entre Marc Antoni i Octaviá es van mobilitzar totes aquelles legions que els eren lleials, es va necessitar una quantitat ingent de plata per poder encunyar numerari necessari per al salari de totes les tropes, per tant la qualitat de la plata en aquests denaris sol ser bastant baixa.
existeixen 33 sèries de denaris de les quals 23 estan ben definides, una per cada legió, encara que també podria considerar-sen alguna més ja que no sabem si en algun dels casos en el qual es repeteix el numerari de la legió en números romans de forma escrita diferent, estiguem parlant de la mateixa legió o be de legións diferents amb el mateix numero ordinal peró amb diferent denominació, per exemple: Legió quarta IIII i IV, legió vuitena VIII i IIX, legió catorzena XIIII i XIV, legió dinovena XVIIII i XIX i també en els casos que encara que no ens ofereixi dubtes no podem assegurar-ho, per exemple: Legió dotzena XII i XII ANTIQVAE, legió dissetena XVII i XVII CLASSICA, entre aquestes existeix una legió en la qual es repeteix tres vegades el número de la legió XVIII, XIIX i XVIII LYBICAE i per últim dues sèries que no porten numeral i si denominació, la legió CHORTIVM PRAETORIARUM i CHORTIS SPECVLATORUM i que el més segur anessin dedicades a les cohorts que formaven la guàrdia pretoriana dels comandants, al correu i al transports de les seves insígnies.
baix relleu de pedra de una galera (Museu del Vaticá)
La Legió VI Ferrata

Legió relacionada amb la VI que César va portar a Egipte per lluitar contra els contrincants de Cleòpatra, on es va mantenir fins que la reina va quedar completament assentada en el tron. El seu apel·latiu "Ferrata" fa referència a la duresa i força de ferro dels seus legionaris.
En 36-35 aC. es trobava a Orient combatent en la guerra de Marc Antoni davant els parts i el 2 de Setembre de 31 aC, va formar part del seu exèrcit per combatre contra Octavi en la batalla de Actium. Una vegada derrotat Marc Antoni, Octavi la va enviar de nou a Orient (Syria).
En 20 aC, és molt probable que una part d'aquesta legió acompanyés a Tiberi (fillastre d'August) al Eufrates on els parts van retornar els estendards que havien capturat a M. Licinius Crassus en 53 aC i a Marc Antoni en 36-35 aC.
En 4 aC., a la mort del rei Herodes, la VI Ferrata, al costat de la III Gallica i la X Fretensis, van penetrar en Iudaea per apaivagar els disturbis que es van ocasionar per la mort del rei.
El 10 d'Octubre de 19, a Antioquía, ja sota el mandat de Tiberi, es va amotinar en sospitar que Germànic havia estat enverinat per ordre de l'emperador, però el seu llegat Pacuvius la va reconduir a l'obediència. Va perseguir a Calpurnius Pis, governador de Syria, per enviar-ho a Roma com a culpable de l'enverinament de Germànic.
En opinió de L.Rossi, és probable que el centurión romà que s'esmenta en els evangelis de Sant Lucas (7,1-10) i Sant mateo (8, 5-13), formés part d'un destacament d'aquesta legió.
En època de Neró, va formar part de l'exèrcit romà que entre els anys 58 i 63 es va enfrontar davant els parts a Armènia. Després del seu suïcidi, va reconèixer a Galba com a nou emperador, després va jurar fidelitat a Othón i després d'aquest, es va posar del costat del comandant de l'exèrcit de Iudaea Vespasia.
Se suposa que la seva destrucció va ser al segle III davant els perses